Inicio > Cultura sidrera > Biodiversidá de les pumaraes asturianes
Cultura sidreraDellos

Biodiversidá de les pumaraes asturianes

Marcos Miñarro, investigador del SERIA, fexo xunta l’espertu de la Universidá d’Uviéu, Daniel García, unestudiu sobro la variedá de formes de vina nes pumaraes. Frutu d’éstif oi la espublización del “Decálogu pa una pumarada caltenible”.

LA SIDRA.- Los investigaores Marcos Miñarro, del Ária de Cultivos Hortofrutícolae y Forestales del Serida; y Daniel García, profesor titular del Departamentu de Bioloxía d’Organismos y Sistemes de la Universidá d’Uviéu, llevaron a cabu una investigación sobro’l caltenimientu de la biodiversidá nes pumaraes y cómo esta contribúi a ameyorar la so producción. Aparte, ta claro, de los sos efectos positivos nel caltenimientu de la redolada.

Les sos conclusiones resumir nuna serie d’encamientos entitulaos ‘Decálogu pa una pumarada caltenible’ que puede consultase nel sitiu ueb: http://www.serida.org/publicacionesdetalle.php?díi=8068.

Los encamientos que proponen son:

  • “Amenorgamientu d’usos de pesticidas (insecticides, fungicidas, yerbicíes) químicos.
  • “Cubierta floral bonal, en bandes de 50 cm d’anchu (centru de les cais o perímetru de la finca). Másimu dos siegues al añu, nunca ente marzu y xunu, pa pemitir floriamientu y produición de granes.
  • “Hoteles d’insectos con variedá d’estructures y cuévanos (mínimu dos hoteles/h).
  • “Abellugos pa esperteyos, sobro postes, siquier a trés metros d’altor, dientru la finca o nel so perímetru (diez caxes/h).
  • “Caja nido pa rapazos nocherniegues, sobro postes, siquier a cinco metros d’altor dientro y/o nel perímetru de la finca (mínimu dos caxes/h).
  • “Posaderos pa rapazos diurnes y nocherniegues. Postes de siquier cuatro metros (mínimu dos postes/h).
  • “Caja nido p’aves insectívores de tamaños y furacos d’entrada fayadizos. A asitiar dientro y/o nel perímetru de la finca (diez caxes/h).
    “Favorecer copes de el pumares avolumáu y continuu.
  • “Caltenimientu de sebes (sebes naturales) de plantes maderices autóctones (non exótiques nin ornamentales). Máxima de desbroce/poda: xuna cada dos años”.

Na revista LA SIDRA entrevistemos a Miñarro p’afondar nel estudiu.

VER ENTREVISTA COMPLETA

(Visited 2.466.640 times)
Compartir

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

Esti sitiu ueb utiliza cookies pa que vusté tea la meyor esperiencia d'usuariu. Si continúa navegando ta dando¡l so consentimientu pa l'aceptación de les mencionaes cookies y l'aceptación de la nuesa política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies